Fundació Miró


INTRODUCCIÓ


La Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca emprèn el seu camí el 7 de març de l’any 1981, moment en què Joan Miró i la seva dona, Pilar Juncosa, fan donació dels tallers de l’artista, juntament amb l’obra, els objectes i els documents que contenien, a la Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca. Prèviament, el 1979 i el 1980, l’Ajuntament de Palma ja havia aprovat els estatuts d’aquesta Fundació, que es fixa com un dels seus objectius “el foment i la difusió del coneixement artístic, facilitant la labor creadora de futurs artistes, en íntima i constant col•laboració amb tots els sectors ciutadans, superant els esquemes museístics habituals amb una realitat cardinal, dinàmica, que expliqui vivencialment l’estètica de l’art contemporani”. La creació de la Fundació parteix de la voluntat de Miró de difondre i promoure la creació artística, així com de la seva preocupació per preservar els seus tallers, que havien estat el seu espai creatiu des de 1956 fins a la fi de la seva vida, el 1983.

Durant anys, Miró havia somiat el seu propi taller, un somni que el seu amic, l’arquitecte català Josep Lluís Sert, havia materialitzat a Son Abrines, a Palma, el 1956, moment en què Miró es traslladà a viure definitivament a Mallorca. Tres anys després, adquirí la possessió coneguda com a Son Boter, amb una casa del s. XVIII que utilitzà com a taller i com a suport per dibuixar grafits de carbonet damunt les seves parets. Aquests tallers eren, i són encara, el testimoni més fidel i eloqüent de l’entorn i el quefer creatiu de Miró durant la seva etapa de maduresa.

El desenvolupament urbanístic descontrolat als voltants de Son Abrines i Son Boter va preocupar Miró, inquiet pel possible destí dels seus tallers, uns espais que documentaven el seu ambient i el procés creatiu: “Per això, caldria trobar una manera que aquests tallers d’aquí siguin conservats tal com estan quan jo ja no hi sigui, quan me n’hagi anat.” Amb aquesta finalitat, Miró va crear una fundació pública i municipal per al gaudi de tots els ciutadans, a la qual va fer donació dels seus tallers amb la col•lecció d’obres, objectes i documents que contenien.

La falta d’un espai expositiu on mostrar aquesta col•lecció feia necessària la construcció d’un edifici nou per albergar aquest llegat artístic de Miró. La seva viuda, Pilar Juncosa, va donar uns terrenys i unes obres de Miró, 39 guaixos i 3 olis, perquè fossin subhastades per Sotheby’s, l’any 1986, a benefici de la Fundació Pilar i Joan Miró. Els fons recaptats en aquesta subhasta permeteren construir un nou edifici. L’any 1987, Rafael Moneo, que en aquell moment era chairman de la Graduate School of Design de Harvard, va rebre l’encàrrec de projectar la nova seu de la Fundació Pilar i Joan Miró en uns terrenys adjacents als estudis de Miró. El 19 de desembre de 1992 la nova seu de la Fundació Pilar i Joan Miró dissenyada per Moneo obria les seves portes al públic.

Des dels seus inicis, la difusió del coneixement artístic i la promoció de la creació artística han guiat la trajectòria de la Fundació Pilar i Joan Miró, complint la voluntat dels seus fundadors. La Fundació és un museu que ens permet descobrir l’ambient de treball de Miró, estudiar el seu procés creatiu i investigar el seu context històric, artístic i cultural. És un centre propici per a la creació artística contemporània, per a la seva anàlisi, investigació, interpretació, exposició i difusió. És un punt de trobada, d’intercanvi d’idees, i de disseny i desenvolupament de projectes per a artistes, escriptors, músics, i per a totes les persones interessades en l’art i la cultura. La Fundació ha establert vincles estrets amb la comunitat on està arrelada, alhora que les seves activitats l’han projectada a l’àmbit nacional i internacional.